Vols saber alguns del llocs més màgics on poder practicar el submarinisme? Doncs aquí tens un llistat amb quatre dels millors llocs.
La Rivera Maya: és un dels
llocs que pertany a Llatinoamèrica més visitats per a practicar el submarinisme.
Allà hi ha una amplia diversitat per conèixer sota el mar :esculls, vaixells
naufragats, submarinisme amb taurons toro i moltes més alternatives.
RIVERA MAYA
EL MAR ROIG
El Mar
Roig: està situat enter Àfrica i Àsia i es un dels llocs més famosos per a conèixer
la diversitat d’espècies. En aquest lloc hi ha extenses plataformes de poca profunditat
però amb 1000 tipus de peixos i amb més de 200 corals.
La Gran Barrera de
Coral d’Austràlia: aquesta es la barrera de corals més gran del món ja que esta
formada per 260 kilòmetres de llarg i pot ser vista des de l’espai. Aquí es pot
conèixer milers de tipus de peixos, corals i mol·luscs.
BARRERA DE CORAL D'AUSTRÀLIA
MICRONÈSIA
Micronèsia: està format
per mes de 2 mil petites illes en l’Oceà Pacífic i és la zona de major
concentració de meduses en tot el món. En un dels llacs situats entre les illes
existeix un d’aigua salada on les meduses viuen i, al no conviure amb
depredadors, han perdut les cèl·lules urticants.
Per poder practicar el submarinisme és necessari dur un equip adequat.
Aquest és format per les següents parts:
Ganivet: en
alguns llocs està prohibit però en la majoria de zones és un instrumental
totalment necessari. Aquest serveix per tallar xarxes abandonades i altres
objectes que podrien posar en perill la vida del submarinista ja que es
podia quedar atrapat en les profunditats i sense pder respirar.
Llanterna:
serveix per a poder veure en coves i en les roques o en zones on hi ha
poca llum. Durant la nit, es necessiten llanternes més potents i de
bateria recarregable.
Màscara:
aquesta serveix per a poder veure sota l'aigua ja que evita que entri sal
marina dins dels ulls i per tant que sigui un inconvenient per a la
mobilitat.
Escafandre
autònom: és un aparell que permet al submarinista poder respirar sota l’aigua
a través d’un dispositiu que regula el subministrament d'acord amb la
necessitat de cada moment, és a dir, segons la situació pot haver mes o
menys temps de subministrament d'aire.
Vestit de busseig: protegeix al submarinista
d'hipotèrmia. L'aïllament tèrmic de la pell no està
adaptat al medi aquàtic i per tant perd calor molt més ràpid.
Aletes: permeten avançar a major velocitat
sota l'aigua i generalment són de cautxú o altres materials sintètics que
els hi proporciona rigidesa i flexibilitat.
Escarpin: són unes botes o sabates de
neoprè que protegeixen els peus del fred i del frec de les aletes.
Cinturó de llast:és el cinturó on
se subjecta el llast(conjunt de peces de plom o un altre material pesat
amb molt poca flotabilitat). S’utilitza per facilitar la immersió i compensar
l’alta flotabilitat del vestit i de l'ampolla.
Aquí teniu algunes de les curiositats del submarinisme que us poden arribar a sorprendre.
La bombona d’oxigen no conté
oxigen pur sinó que està formada per aire normal amb un 80% de nitrogen i un
20% d’oxigen.
Quan estas dinos de l’aigua
no s’utilitzen les mans per nadar, amb el moviment de les aletes es suficient.
Les mans sols s’utilitzen alhora de girar.
Després d’un dia de busseig,
no es recomanable pujar en avió ja que el nitrogen que té el cos es pot
converitr en bombolles en la sang, a causa del descens en la presió per l’altura.
Les possibilitats de ser atacat per la fauna marina són molt baixes ja que prefereixen allunyar-se del bussejador.
Les persones que padeixen asma, epilepsia, sobrepes, claustrofobia i problemes associats al cor i a l’oïda, no poden dur a terme aquesta activitat.
